L'escrit va eixir publicat en el Tossal Gros nº 12 ( de julio-agost de 1990)
Començarem
ara el ball
el
ball de les Quatre Cares
que
ballaven de d’àntic
els
nostres avis i pares,
per
fer-te millor honor
i
publicar els miracles
del
teu fill Nostre Senyor
i
de tú, Gloriosa Mare.
Carrer
dels Desamparants
primera
cara del balla
que
allà tens l’Esglèsia Vella,
allà
a la punta de dalt.
I
allí van els nostres ulls,
i
capa a tú alcem les mans,
per
a que ens guardes, Mare Nostra,
Mare
dels Desemparats.
Ara
mirem cap avall
cap
allà on el sol es pon
i
et veiem a tu gitada
amb
el color de la mort.
I
els ulls se’ns omplen de llàgrimes,
i
la hoia es torna dol,
que
si ens deixes, Mare Nostra,
no
podem trabar conhort.
Ens
girem cap al Calvari
on
el teu fill va patir
tot
carregat amb la creu
pujant
per aquell camí.
Set
espases de dolor
travessen
el teu pit,
perqué
allí dalt aquell dia
et
matren el teu fill.
Ara
ja estem davant teu
celebrant
la teua festa
que
no hi ha dona més pura
ni
més digna, ni més ferma.
Però
tu Mare de Déu
a
tots ens has ensenyat:
l’amor
és la teua força
i
el teu braç la humiltat.
Dels
pobres eres padrina,
refugi
dels pecadors,
que
anant de la teua mà
tenen
segur el perdó.
En
el cel eres regina
dels
Apòstols i dels Angels,
i
Déu et té al seu costat
enmig
de tots el Sants Pares.
En
tú cofiem, Senyora,
i
en la teua bondat pura,
Ajudan’ns,
Mare de Déu
que
en tú la vida perdura!!
Ara
tots n’estem contents
per
la teua Assumpció
i
per tú farem un VISCA
i
pel teu fill Nostre Senyor.
VISCA
LA MARE DE DEU DE L’ASSUMPCIÓ!!