Jornades Culturals, Festa al carrer, Noces de Vidus

El Grup de Danses de les Coves juntament amb el Grup el Perió de la Pobla Tornesa, van organitzar la Festa al Carrer dins de les Jornades Culturals a la Plana de l'Arc, al voltant d'un casament de vidus amb la corresponent esquellada.

17-18-19 d'octubre XIII Jornades Culturals a la Plana de l'Arc


ESQUELLÀ EN LES NOCES DE VIUDOS


NOCES DE VIDUS:

Esquellà” és el mot amb el qual es denomina a la nostra terra la manera de fer soroll amb les esquelles però més concretament, “l’esquellà” (o esquellotada) fa referència a l’acte amb rebombori i aldarull que li preparen a una viuda o viudo quan es torna a casar.
Aquesta serenata humorística i cridanera, de la qual eren víctimes la parella dels recent-casats, es feia amb el soroll d’esquelles o amb corns, collars amb picarols, llaunes, paelles i altres utensilis metàl·lics colpejats a garrotades, i fins i tot amb coets.
Les esquellades es feien igual si els dos contraents eren viudos o un d’ells era un viudo/a que es casava amb una fadrina o fadrí.
L’acte començava a la porta de l’església per acabar davant de la casa del nou matrimoni. Generalment aquesta comitiva era organitzada pels fadrins del poble i els amics dels nuvis, els quals li donaven a l’acte un caràcter burlesc i divertit dins del qual les bromes i cobles al·lusives al nou matrimoni, no tenien més transcendència que la d’acabar amb una animada festa.
En certes ocasions l’esquellà era incitada per algun antic pretendent de la núvia, o pels parents de l’anterior dona o home de la viuda o viudo. En la majoria d’aquests casos, degut a les pesades bromes que se solien gastar: fogueres a la porta de casa, façana embrutada d’excrements... i les cobles grotesques referents a la diferència d’edat dels nuvis, al matrimoni per conveniència... passà de ser un simpàtic costum a acabar en disputes, i moltes vegades en brega o baralla, reclamant la presència de la Guàrdia Civil.
Possiblement per les pesades burles, en general, que patien els viudos quan es tornaven a casar, esdevingué el costum que la cerimònia de la boda es celebrara a deshores (és a dir, de nit o a la matinada), i en alguna ermita lluny del poble per tal de fugir de tan abusiva situació. Però quan el poble s’assabentava del casament, s’organitzava l’esquellà quasi sempre moguda pels joves, on s’afegia la resta del poble per tal de vore quina broma se’ls ocorria a fer-los de vegades graciosa, i també per tal de prendre part de la festa que era un motiu de diversió a més de ser un costum que venia de temps antics, per la qual cosa estava permesa per les autoritats.
Aquest costum, que encara es conservava a les comarques del interior a la dècada dels seixanta, començà a perdre’s al moment on la societat passà de ser fonamentalment agrícola a transformar-se en industrial.
Salvador Mercado
Diccionari Alcover
Transmissió oral de Concha Machí
“L’esquellà” article de Salvador Castellet Casanova
“La cencerrada” conte de Vicente Blasco Ibáñez



.