XXIII Jornades Culturals a la Plana de l'Arc a les Coves

DANSANTS I GITANETES











ACI PODEU VORE MÉS FOTOS

VIDEO DE LES ACTUACIONS FER PER ADELINA

Video Dansa llerga

Video Palets

Video quatre cares

Video Gitanetes




DANSANTS I GITANETES

Per a estes XXIII Jornades Culturals a la Plana de l'Arc que han tingut lloc a les Coves, el Grup de Danses ha volgut recrear els Balls de Dansa Processonals com originariament es van ballar i recuperar el ball de les Gitanetes que ja s'havia perdut.
Les Danses són ancestrals i eren ballades pels Dansants (homens exclusivament). Podem parlar de la Dansa Guerrera de la Todolella, les Danses del Corpus de Castelló, la Dansa dels Torners de Morella o els Dansants de Peníscola, entre altres.

A les Coves encara que no tenim cap document escrit que els data i documenta, pensem que fa uns 400 anys les nostres Danses ja eren ballades pels Dansants covarxins.

Sols per transmissió oral sabem que la Dansa, els Palets i les Quatre cares eren ballades pels Dansants, en la processó del dia de la Mare de Déu d'Agost, i en esdeveniments rellevants que acontecient al poble, tals com els que mencionaré a continuació:
- Rosa Nos Selma (Rosa la Telà), mare de Juan i Fernando Nos Selma (Fernando la Pita) em va dir que en 1876 per celebrar que s'havia acabat l'última guerra Carlista, es va fer una festa en la qual van ballar els Dansant i les gitanetes, s'agüela Antonia Monferrer Girona, que per aquell temps era xiqueta, va recitar un vers dedicat al fi de la guerra i va ballar de gitaneta recitant una cançoneta de gitaneta*
- Vicentica Traver Cucala ens conta que en la inauguració de les campanes de l'església també van ballar els Dansants,...
- Fernando Nos Selma em conta que el seu avi Agustín Selma va fer de Dansant en una festa que es va fer quan Cento Eixabigueta va regalar a l'Església una imatge del Cor de Jesús (Agustín Selma va nàixer l'any 1886, quant va ballar de Dansant era molt jovenet).


Trovalla de cintes de Dansants

A més de la transmissió oral de l'existència dels Dansants, comptem amb la trobada i localització de nou cintes que formaven part de la indumentària que lluïen els nostres Dansants, col·locades de forma creuada pel cos replegades a un costat. Totes elles són de colors diferents. Sis d'elles són molt antigues, de color granat, blau, blanc trencat, rosa clar i dos de morades, cadascuna ornamentada de diferent manera suposem que a gust del bordador o propietari, brodades amb lluentors daurades i amb motius metàl·lics daurats i platejats, de 5, 6 i 7 cm d'amplària i de 175 cm o 180 cm de llargària, algunes d'elles envoltades amb una randa daurada i quatre de les cintes tenen un motiu central que es repeteix en tota la llargària. Totes elles estan rematades als extrems amb un frec d'uns 3 cm i mig d'amplària.

Una d'estes sis cintes està ubicada al calvari dins d'una vitrina amb la Mare de Déu de la Pietat, va ser donada per la Fundació Docent, a petició dels seus propietaris els germans Folch i Traver.

Tres de les cintes són d'èpoques més recents, són de seda i és el mateix teixit el que fa la sanefa de la cinta, diferent en cadascuna d'elles i de diferents colors.
La trobada d'aquestes nou cintes, són testimoni material i reafirmen l'existència dels Dansants a les Coves.

Per a estes Jornades Culturals s'han confeccionat nou cintes per als nostres Dansants, s'ha buscat la similitud amb les cintes antigues que hem trobat de forma què cadascuna tinga uns motius ornamentals, i que siguen de colors diferents. També els nostres Dansants han lluït dos escararapel·les amb els nostres patrons, una amb la Mare de Déu d'Agost i l'altra amb Sant Roc, de les quals penjaven cintes de colors, tal com Fernando Nos Selma ens va dir que portaven.


LES GITANETES

Tenim constància que juntament amb els Dansants es ballava el Ball de les Gitanetes, pel que toca a les cançonetes que ens han aplegat pensem que eren ballades per xiquetes. És un ball que suposem que es va deixar de ballar quant ho van fer els Dansants com a tals, i que per a estes Jornades Culturals hem volgut recuperar i traure a la llum.
Rosa Selma Nos (Rosa la Telà ) ens va contar que es ballaven a pas de dansa, trenant i destrenant, unes cintes de colors, que estaven a un pal ornamentat al capdamunt amb un cistell en flors. Tot açò li ho contava la seua àvia Antonia Monferrer Girona, que com he dita abans en 1876 havia ballat de gitaneta recitant esta cançoneta*:
"Gitaneta m'han posat
jo no volia ser
visc al carrer de la Font
filla de l'Escudeller"

També Vicentica Traver Cucala (Vicentina la Casilda que ha estat al cap d'avant del Grup de Danses molts anys) recordava, esta altra cançoneta:
"Gitaneta sóc xiqueta
i visc al carrer les Parres
i no puc eixir a ballar
perquè no porto arracades"

I Gloria Zaragoza Prats, em va dir esta altra cançoneta que sa mare Josefa Prats Tena li recitava:
"Gitaneta sóc xiqueta
i m'han dit que no creixeré
i ací porto una llisteta
si l'estiro creixeré"

Sols va acabar l'actuació que va tindre lloc com a cloenda de les Jornades Culturals, em van dir un altra cançoneta:
Maria Albert Valls la recitava (ella va naixer al 1910, la recordava d'haver-la sentit ací al poble). Esta dona és germana de Francisca Albert Valls (Paca mare de Paquita la de Valls)
"Gitaneta sóc xiqueta
del carrer de la Raval
i no puc eixir a ballar
perquè no tinc davantal"

Suposem que les gitanetes es presentaven a l'hora de ballar, amb estes cançonetes.

Des d'ací voldría agrair als nou Dansants d'esta generació la bona disponibilitat que han tingut, com que són uns grans balladors, han fet un pam de goig.
I que dir de les Gitanetes i del Portador, ho han fet de luxe, tots junts hem recuperat un ball que ja estava oblidat.

Tant els Dansant com les Gitanetes, com els músics,  han estat espectaculars.

Agrair també a Ana Lina Barberà, Ricardo Ciurana, a Fernando Nos Selma i al seu germà Juan, tota la informació i facilitats que ens han donat, i a tots els que d'una manera o d'un altre han ajudat a dur a terme esta actuació.