Entrevista a Vicentica Traver Cucala

Entrevista a Vicenta Traver Cucala, que va estar al capdavant del Grup de Danses des de l'any 1946 fins el 1968.
Publicat al nº 63 (pàgina 42) del periòdic local "Tossal Gros" de les Coves de Vinromà

http://members.fortunecity.com/tossalgros/63entre.htm
http://www.tossalgros.es/063/063042g.pdf

ENTREVISTA
Entrevista a Vicenta Traver Cucala
Cinta Moliner i Barreda

Vicenta Traver

Quan el dia de la Mare de Déu d'Agost, o qualsevol altra festa de l'any veiem al grup de Danses ballar a la plaça, no ens adonem de que per a que eixos músics i balladors puguen estar allí ballant i tocant, molta gent, no sols ara, sino també en el passat, han treballat per a que el nostre ball, la nostra dansa haja aplegat fins al present i ara puguem gaudir d'ella.
Vicenta Traver i la seva germana Pilar en un moment de l'entrevista

Una de les persones que ho ha fet possible es VICENTA TRAVER CUCALA, qui fou la responsable del grup de Danses de les Coves durant molts anys.

- Quants anys Vicentica?
Jo vaig estar en el grup uns 30 anys. Primer ballant i després vaig deixar de ballar, però vaig continuar responsabilitzant-me del grup, organitzava les actuacions, els assajos, buscava la gent, en definitiva tot el que comporta dirigir un grup.
La primera actuació del Grup de Danses de les Coves, tal i com l'entenem avui, amb parelles mixtes i amb la música que avui coneixem, fou l'any 1946, al pregó de les festes de la Magdalena. Era el primer grup d'un poble de la província que anava a ballar. Només hi havien dos grups, el nostre i un de Castelló. Fou un gran esdeveniment per a la gent que aleshores ballava. Ho va organitzar tot Miguel Traver, germà de Rafael el que tenia la farmàcia. Vam anar en un camió, vam fer nit a Castelló a una pensió que ens va buscar Miguel, per suposat amb les mares. Suposo que devíem estar tot un cap de setmana i ho vam aprofitar bé. Vam anar als bous i ens vam fer una paella a un maset als afores de Castelló.

- Com es va crear el grup?
Els grups folklòrics d'aquella època els organitzava la Secció Femenina. Després d'anar al pregó se'n van adonar que a les Coves hi havia una dansa i uns balls que valia la pena recuperar-los. Per mig d'un capellà, el Pare Ramón, que era músic, la Secció Femenina va demanar si es podria organitzar un grup de danses. Ací al poble encara quedava gent que havien ballat de jovens de dansants i gitanetes i sabien el ball, com ara el tio Hermengildo i el tio Leoriano, ells ens van ensenyar, però no fou fàcil. Ells sabien els passos del ball, però calia coodinar-ho tot, la música, els passos, el nombre de parelles i això ens va costar molt, fins que van poder quadrar els balls tal i com els ballen ara.
Una volta passada esta primera etapa en la que hem d'acoplar-nos a la música i també els músics al ball, d'organitzar les parelles, etc., el grup ja va rodar molt bé.
Anàvem tots els anys al pregó de les festes de la Magdalena i als concursos provincials que s'organitzaven a Castelló. Hi havien dues modalitats, jota i dansa. El nostre grup, és clar, participava per dansa i recordo que sempre quedàvem als primer llocs fins que uns anys vam guanyar el concurs provincial i vam participar en el nacional a Madrid. En aquells concursos només podien participar dones, i un nombre determinat de parelles. Ens permetien els caps de dansa per les característiques del nostre ball, però mai hi havien parelles mixtes. Tampoc tots els balls els acceptaven. Ja saps que hi han molts balls, alguns s'han incorporat més tard i no tenen rés a veure amb la dansa, com ara la botella, el pevet, etc, eixos lògicament no entraven mai en un concurs.

- Anar a Madrid va ser un gran esdeveniment...
No t'ho pots imaginar. La vida de la gent jove d'aquell temps era totalment diferent a ara, pel que fa a l'esbargiment, a les possibilitats econòmiques, a la llibertat, etc. Aleshores, anar a Madrid era quasi un somni, que vam poder fer realitat gràcies a guanyar aquell concurs. El viatge el van fer en tren i a València van fer transbord. La majoria era la primera vegada que viatjaven en tren. Ja a Madrid, a més a més de ballar i fer turisme, van comprar loteria i ens va tocar, poc, no recordo la quantitat.

Pilar Traver, germana de Vicentica, encara que membre del grup, no va anar a Madrid, ho explica:
Per als que van participar al concurs, per supost que va ser un gran esdeveniment, però ací al poble, l'expectació era molt gran, tant és així que quan van tornar els van anar a buscar amb la banda de música. Recordo que aquell dia plovia, però els músics es van ficar dintre d'un camió en vela i van anar a l'exida del poble a rebre als membres del grup. Quan van aplegar a Madrid, van enviar un telegrama que ficava on estaven allotjades. Era un col·legi que s'anomenava "Consiervas de San José" i vam llegir "Conservas de San José", no podíem entendre per què estaven a una fàbrica de conserves.

- El concurs nacional no el van guanyar ...
No, no el van guanyar. Però l'experiència fou molt bonica. No sols per participar, també perquè ens adonàrem que el nostre ball agradava molt. Va despertar molt d'interés no sols el ball i la música, també la indumentària i les joies. Pensa que tot el que portàvem era autèntic.

- Vicentica, parlem de la indumentària del grup
La nostra roba potser no era tan espectacular com la que ara porten perque les possibilitats de llavors no eren les d'ara i ningú es podia comprar un o més vestits, amb els complements inclosos. Però el que portàvem nosaltres era tot antic. Tot ho deixava la gent del poble. Quan aplegàvem als concursos, destacaven les joies. Sobretot la creu, també els mantons d'hivern.

- Quins eren els principals problemes en el grup?
Sempre vam tenir problemes amb la música. La música de la dansa és de dolçaina i tabal i ací al poble teníem molts bons músics, Castro, Miguel de Ximarro, Batiste el Pintoret, José Miguel Forés, etc. però sempre vam tenir dificultats amb la dolçaina. Van vindre de Tales a ensenyar a tocar la dolçaina i a tocar, però encara que allí els dolçainers eren molt bons, la música de la nostra dansa té un ritme molt difícil i els dolçainers de fora no s'adaptaven bé i els músics d'ací tocaven molt bé altres instruments però la dolçaina, com he dit, sempre va presentar dificultats.
Jo quan tenia problemes de manca de músics solia acudir a un tal Cano de Cabanes i ell ens va acompanyar moltes vegades.

- Per què ho va deixar?
Perque portava ja massa temps, i tot cansa. Encara que he de dir que sempre vaig tenir molta col·laboració per part dels components del grup i em van ajudar molt. En les primeres etapes del grup, les xiques estàvem molt unides, totes érem de la mateixa edat, després, en etapes posteriors els components del grup eren més jovens que jo i la dinàmica interna del grup era diferent, però jo sempre em vaig sentir molt integrada i recolzada per la gent del grup. És molt important que, qui dirigeix el grup, forme part d'ell com ballador o músic o haja estat membre del grup, llavors eres un d'ells, coneixes els problemes, saps el que volen, etc., perque tú també ho has viscut abans. En resum, he de dir que si tornara a nàixer, ho tornaria a fer. Va ser una bona experiència per a mi.

- Com veu el grup de danses avui?
Molt bé. Es evident que el grup ha millorat, no cal esperar a veure'ls ballar, només en observar la varietat d'indumentària ja et quedes bocabadada. Tot ha canviat molt. La gent té més possibilitats econòmiques, les institucions ajuden molt més. Recordo que quan actuàvem fora del poble jo anava a demanar diners per pagar el jornal als homes que venien amb nosaltres, això ara seria impensable. També recordo que una vegada, després d'anar al pregó, des de Castelló, van enviar per l'ordinari tres o quatre pollastres. Les mares els van guisar i vam fer una gran festa. Ara cap organisme pagaria amb pollastres. El grup d'ara no té aquelles dificultats i per tant es pot treballar millor.
Vicenta i la seva germana Pilar són unes enamorades del ball pla i de la dansa. Afirmen que el millor de totes les festes, per a elles, és el dia que ballen els grups de danses, majors o infantils i també les nits de ball del pla. Tararejen qualsevol de les peces del nostre ball pla amb molta facilitat, encara que diuen que no tenen oïda per a la música. Però és evident que estimen el nostre ball.
Primera etapa del grup. Any 1946.
Parella de xiques del grup. Final dels anys 40.
Grup de xiques amb VICENTE BOIRA de cap de dansa.
Festes de la Magdalena l'any 1951. Passant per davant del Govern Civil el dia del Pregó.
Grup de Danses de les Coves l'any 1954.
Grup de Danses de les Coves l'any 1958.
Últim grup que va dirigir VICENTA TRAVER. Dia 15 d'Agost de 1968.