HISTÒRIA DEL GRUP

RECORREGUT PER LA HISTÒRIA DEL GRUP DE DANSES

TESTIMONI DE ROSA SELMA NOS


Encara que no tenim constància per saber si abans de la Guerra Civil hi havia un Grup de Danses format, el que sí que sabem és que el Ball Pla es ballava abans de la Guerra Civil, perquè així ens ho va contar Rosa Selma Nos (Rosa la Telà, mare de Fernando y Juan de la Pita), ella va nàixer l'any 1920 i em va dir que sa mare ja ballava el Ball Pla i que es ballava quan s'acabava la processó el Dia de la Mare de Deu d'Agost.

Pel que sabem per la Unió Musical Covarxina, hi ha peces del Ball Pla que tenen més de 300 anys, aquestes peces de ball,  la Dansa, els Palets i les Quatre cares, des del seu inici eren ballades pels Dansants en la processó del Dia de la Mare de Deu. 

Segons em va contar Rosa Selma Nos, passades un poc les penúries de la Guerra Civil, al local de Manuel el Selmero es va crear un menjador per a donar menjar a tota la gent del poble que ho necessitava. L'estiu de 1939, per a celebrar que s'havia acabat la guerra, Raquel la Pisquirra (dona de Vicente Panxeta) que era l’encarregada del menjador, va pensar que s'hauria de fer una festa per a celebrar que la guerra s'havia acabat, ella va ser l’organitzadora, i va decidir que per a la festa calia tornar a ballar les danses, ja que al poble encara quedava gent que havien ballat de joves i sabien el ball, com era el tio Hermengildo (dansant i cap de dansa) i el tio Leoriano (músic). El tio Hermenengildo va ser l'encarregat d'ensenyar la dansa i, les joves voluntàries que ajudaven a subministrar el menjar al menjador, van ser les balladores, que es van reunir tres nits per aprendre el ball. Rosa Selma ens conta que ella era una joveneta de 19 anys i el grupet que es va formar per a ballar estava compost per:

- Rosa Selma Nos i Joaquin Ripollés (Joaquin dalecos) eren la primera parella - Amparo Ferrando (Amparo de la tenda nova) ballava en Jaime el Reino
- Ángeles Ripollés (Angeles dalecos)
- Josefina Nos (mare d'Angelita Escoí)
- Francisca Folch Rodrigo (Paca la Escoina)
- Piedad de Valero (casada en Corona), ballava en José Nos (pare de Melera)
- Luisa Villalonga Ripollés (Luisa la del Peringós o la de Vicentú) esta era la més joveneta i ballava en Juan José Puig (fill de Quiquet de Sorolla, que després es va fer capellà)

Estos són els noms que recordava Rosa Selma, però segurament hi van ballar més gent que ella no recordava.


Una vegada format el grupet, va aplegar el gran dia de la festa i aquests joves balladors/es, van entrar al poble per l'Hostal de Jovero (1), dansant (a pas de dansa), fins on estava el Quartell de la Guàrdia Civil (en l'actualitat el Centro de Salud). Rosa Selma em conta que una vegada acabat el ball, l'alcalde, Tomás Fabregat, li va donar l'enhorabona per tant bé que ho havien fet i la va convidar al café “Calvo” perquè triara el que volguera, però en el bar no hi havia res, i es va prendre un trago d'aigua per a refrescar.
Esta va ser la primera vegada que després de la Guerra Civil es van ballar les danses. Les va ensenyar el tio Hermenengildo i la música la va tocar el tio Leoriano (l'agüelo Gulema) i el seu fill, que aquell dia ho van fer amb instruments de vent.

Rosa Selma em va contar que l'última vegada que els Dansants (tot homes) i les Gitanetes (xiquetes) van deixar de ballar, va ser cap allà 1876 en temps de l'última guerra Carlista, i que més recentment es van tornar a ballar per a inaugurar les campanes de l'Església del poble, em conta que ella era molt xicoteta, que els homes ballaven la dansa i les gitanetes ballaven trenant una cinta o llista a un pal, i em va recitar un verset que li havia ensenyat la seua abuela, Antonia Monferrer Girona (aguela per part de pare) que havia sigut gitaneta de xiqueta:

Gitaneta m'han posat
jo no volia ser
visc al carrer de la font
filla de l'escudeller

També recorda estos versos que, s'aguela, va recitar en la festa que també es va fer quan va acabar la Guerra Carlista :

Salir bendecido sol
que anuncias en este día
la esperanza y la alegría
del pueblo libre español.
.......
Desde el palacio ha venido
del palacio a la patria
la patria palpita y goza
Santa Paz yo te bendigo.

Per acabar, em va dir, que en temps més recents ací al poble també es ballava l'anguila i una polca de 3 per 4.

Fins ací he narrat totes les contalles que em va dir Rosa Selma Nos, que una vesprada em va acollir a casa seua i em va contar tots estos records que guardava a la memòria.

(1)fet que es va repetir el 1949, el dia de l'entrada de la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció col·locada en l'altar de l'església, i que es va repetir en 1999 en la celebració del 50 aniversari de l'Entronització  de la Mare de Déu.

TESTIMONI DE VICENTICA TRAVER CUCALA I CARMEN ROCA MARTÍ


Segons ens ha contat Vicentica Traver Cucala (Vicentica la Casilda) i Carmen Roca Martí, acabada la Guerra Civil quan passat un temps, ja hi havia més alegria al poble, Miguel Traver Prats (l'advocat, germà de Rafael del Carasero) va animar a un grupet de persones perquè es formara un Grup de Danses consolidat, el tio Hermengildo va ensenyar els passos del ball, va coordinar la música, els moviments, va fer les parelles,.... i per mitjà de la Secció Femenina, que els va ajudar a impulsar i a reorganitzar el Grup, cap allà el 1941 ja estava format el Grup tal com ara el coneixem.


Vicentica Traver Cucala ens va contar que la primera vegada que van anar a ballar fora del poble va ser al 1945 en el Pregó de la Magdalena. Ens conta que aquell any sols van ballar el Grup de les Coves, el de Vinaròs i Castelló (no recorda molt bé si Sant Mateu també va anar), a partir d'este any el Pregó va anar incrementant-se amb la incorporació d'altres pobles.

Des d’aleshores el Grup pel mig de la Secció Femenina participaria en Concursos a Castelló i fins i tot a Valencia, en aquestes actuacions sols havien de ballar xiques i es permetia que de xics anaren els caps de dansa. Van guanyar, algun Premi, però el més rellevant seria el 1946 quan anirien a ballar a Madrid, guanyant el segon premi.

Per a l'actuació de Madrid, segons recorda Vicentica Traver i Vicentica Salvador Cucala (Vicentica la Petxilla) de caps de dansa van anar Miguel Tena Martínez (Miguel del Moreno) i Vicente Boira Barberá (Vicente el Panoll) i el grup de balladores van ser:

Vicentica Traver Cucala
Amelia Folc Aznar (Amelia la sabatera, mare de Ricardo Saura)
Adelaida Orient Barreda (mare de Mónica Nos Orient)
Angelita Serret Moncayo (Angelita la Pura, mare de Pina)
Vicentica Serret Moncayo (germana de Angelita)
Vicentica Tena Baila
Teresa Sales Fores (dona de Julve)
Vientica Salvador Cucala (Vicentica la Petxilla)
Ana Zaragoza Salvador (agüela de Eva la del mesón)

Segurament a este grup de balladors/res deu faltar més gent, però jo he plasmat els noms que elles recordaven, com també hi va haver balladores que formaven part del grup però que no van anar a Madrid perquè a casa no els van deixar anar, com va ser el cas de Luisa Villalonga Ripollés.


Els músics que en aquells temps tocaven i que van anar a Madrid van ser Miguel Girona Nos (Miguel de Chimarro) que va tocar la dolçaina (encara que quan tocava al poble ho feia amb el saxo, que era més fàcil de tocar) i de tabaleters van anar Bautista Vaques Pallares (Batiste el Pintoret) i José Tomás Vaquer Ripollés (Castro, germà de Consolación la del plorón).

Anar a ballar a Madrid va ser tot un esdeveniment, van anar amb tren i amb camió, i a la volta quan van tornar al poble, va anar a rebre'ls, les Autoritats i la Banda de Música. Vicentica Traver ens conta que tot el grup es va emocionar i es van alegrar molt de la gran acollida que van tindre a l'aplegar al poble.

El ball per aquell temps s'anomenava “el ball del dolçainer” per este motiu quan havien de ballar en algun Concurs o al Pregó de la Magdalena, la majoria de vegades buscaven a Cano el de Cabanes que els tocava la dolçaina i, al poble o quan podien ballar amb instrument de banda, Miguel Girona Nos tocava les danses amb el seu saxo i la percussió era cosa de José Miguel Forés Puig (tio Forés).

Després que tio Hermenengildo estiguera al capdavant del Grup, va ser Vicentica Traver Cucala qui va seguir fent la seua tasca. Primerament com a balladora i després al capdavant del Grup. Vicentica Traver va estar involucrada, ensenyant a ballar, organitzant, assajant, buscant gent i tot el que fera falta fins al 1969.

A Vicentica Traver li va continuar, Carmen Roca Martí, que com a mestra d'escola que era, cap allà el 1967 va formar un grupet en els xiquets de l'escola, que van anar fent-se grans, Àngel Beltrán Centelles (Àngel el Centené) era qui els ensenyava a ballar i ella era qui ho organitzava tot. Segons ens va contar Carmen Roca, ho va fer fins al 1979 quan va haver d'anar-se'n de mestra a Alacant. Després va continuar la seua tasca Carmen Barreda Villalonga que com a balladora i al capdavant del Grup, ha estat des d'aquells anys fins cap allà el 2009. Carmen juntament amb Cinta Moliner i Jaume Girona, van organitzar, Mostres folklòriques, Exposicions, Trobades, Tallers,...

Des d'aleshores fins als nostres dies he sigut jo, Marisa Pastor Villalonga, juntament amb Rebeca Barreda Martí, hem continuant la tasca de portar el Grup endavant.

Com en totes les etapes del Grup, perquè són molts anys dels quals estem parlant, sempre hi ha hagut balladors i balladores, caps de dansa que se n'han deixat, uns altres que s'han incorporat i sempre hi ha hagut que ensenyar, mostrar, coordinar, organitzar, buscar actuacions, música, indumentària,... i s'han portat les nostres danses allà on ens ho han demanat, tasques que tots han sabut fer per a donar-li continuïtat a les nostres Danses i Ball Pla mitjançant el Grup de Danses.

Però no són menys importants tots els balladors, balladores, caps de dansa i músics, que al llarg de tots estos anys, en alguna etapa, han format part del Grup. Quasi podem dir que no hi ha cap casa al poble que en alguna època no haja tingut algun membre de la seua família formant part del Grup.

Cal donar les gràcies a tots aquells que d'aguna manera han format part o estan formant part d'aquesta gran família que és el Grup de Danses.

Gràcies a tots ells, s'ha pogut donar continuïtat al Grup i avui dia podem comptar i gaudir, amb un Grup Infantil, un Grup Juvenil i un Grup Adult, tots ells formen part del Grup de Danses, que té com a missió primordial conservar, representar i difondre, les nostres Danses i Ball Pla per a mantindre el ball viu i que perduren en el temps.

El Grup de Danses sols representa i balla les Danses i Ball Pla de les Coves, la missió primordial del Grup és preservar i mantindre el seu ball viu. Les Danses i el Ball Pla són patrimoni del poble i formen part de la història i tradició de les Coves. Tots els covarxins se senten identificats, estimen el seu ball i el ballen totes les nits en les festes d'agost, a la plaça del poble, seguint la tradició.

Des d'ací aprofitem per a fer una crida a tots els xiquets, joves i no tan joves, perquè s'animen a formar part del Grup de Danses, i als que els agrada més la música que el ball, els animen que s'integren al Grup de Dolçainers i Tabaleters del poble.

Animeu-vos, ja sabeu que, com més en serem més xalarem!

Per acabar, dir que en este escrit he intentat plasmar i fer un resum del testimoni que ens ha contat Rosa Selma Nos (mare de Fernando y Juan la Pita) Vicentica Traver Cucala (Vicentica la Casilda), Vicentica Salvador Cucala (Vicentica la Petxilla) i Carmen Roca Martí a totes elles el nostre agraïment més sincer per la seua dedicació i col·laboració.


EL BALL DEL PLA



S'anomena Ball Pla, perquè es balla al pla  o la plaça del poble.

Respecte al Ball Pla de les Coves, algunes de les peces que es ballen, tenen més de 300 anys, ja que antigament eren ballades pels Dansants de les Coves, i amb el temps aquestes peces de ball, es van incorporar amb les peces de ball que formaven el Ball del Pla perquè no és perderen, (així ens ho va contar Fernando Nos Selma que era músic i formava part de la Banda de música del poble, actualment la Unió Musical Covarxina).

Cal diferenciar les Danses, del Ball Pla, encara que actualment els ballen junts.

La procedència de les Danses (ballades pels Dansants) és de principis del segle XVII, i els últims balls que s'han incorporat al Ball Pla són de finals del XIX .

En el nostre ball pla, podem diferenciar tres grups de balls:

- Al primer inclouríem les danses: “la dansa” “les quatre cares” i “els Palets” o ball de “bastones i castanyetes”; també  “la Crida” i “el Pevet”. Eren balls que es tocaven amb dolçaina i tabalet. Al cap d’avant dels balladors, trobem la figura del “cap de dansa”  que amb un barret al cap , és qui dirigeix en tot moment als balladors.

- En segon grup inclouríem les jotetes, entre elles podem citar “les mamelles” “el tiroriro” “les voltes” “els pistoleros” que no tenen res a vore en el grup anterior.

- I per acabar el tercer grup estaria format pels balls que s’han incorporat més recentment, cap a final del XIX, com seria “la botella de cas-cas-cas” (procedent de França), el “alça el dit” ( podria ser un ball d'escola) i “la cadena” (procedents de les tropes de soldats Madrid)  i “el valset” que es balla al final i ens indica que el ball pla s’acabat.

En un primer moment la transmissió de la música va ser oral, de músic a músic, després es va passar a música impresa, les primeres partitures que es conserven són del 1941 i es conserven un total de 26 tonadetes de les quals en ballen 14 passadetes.


El Ball Pla de les Coves que actualment conservem i ballem, és el resultat d'un ball que va evolucionar en el temps, es van incorporar peces de ball de moda de l'època, i altres passadetes van deixar-se de ballar i van caure en desús, el qual podem dir que avui dia es conserva la música però no el ball.

El Ball Pla, es balla al voltant dels músics, començant per la “Crida” quan els balladors van traient a les balladores i es van incorporant al ball formant un rogle al voltant dels músics que a só de tabal van tocant les diferents tonadetes, acabant amb el “Valset” ball que es balla, valsant amb la parella i que marca el final del ball. Acabat el Ball Pla era típic que el ballador convidara a la balladora a un refresc.


RECORREGUT FOTOGRÀFIC
















 







 





No hay comentarios:

Publicar un comentario