DANSANTS I GITANETES
ACI PODEU VORE MÉS FOTOS
VIDEO DE LES ACTUACIONS FER PER ADELINA
Video Dansa llerga
Video Palets
Video quatre cares
Video Gitanetes
DANSANTS
I GITANETES
Per
a estes XXIII Jornades Culturals a la Plana de l'Arc que han tingut
lloc a les Coves, el Grup de Danses ha volgut recrear els Balls de
Dansa Processonals com originariament es van ballar i recuperar el
ball de les Gitanetes que ja s'havia perdut.
Les
Danses són ancestrals i eren ballades pels Dansants (homens
exclusivament). Podem parlar de la Dansa Guerrera de la Todolella,
les Danses del Corpus de Castelló, la Dansa dels Torners de Morella
o els Dansants de Peníscola, entre altres.
A
les Coves encara que no tenim cap document escrit que els data i
documenta, pensem que fa uns 400 anys les nostres Danses ja eren
ballades pels Dansants covarxins.
Sols
per transmissió oral sabem que la Dansa, els Palets i les Quatre
cares eren ballades pels Dansants, en la processó del dia de la Mare
de Déu d'Agost, i en esdeveniments rellevants que acontecient al
poble, tals com els que mencionaré a continuació:
-
Rosa Nos Selma (Rosa la Telà), mare de Juan i Fernando Nos Selma
(Fernando la Pita) em va dir que en 1876 per celebrar que s'havia
acabat l'última guerra Carlista, es va fer una festa en la qual van
ballar els Dansant i les gitanetes, s'agüela Antonia Monferrer
Girona, que per aquell temps era xiqueta, va recitar un vers dedicat
al fi de la guerra i va ballar de gitaneta recitant una cançoneta de
gitaneta*
-
Vicentica Traver Cucala ens conta que en la inauguració de les
campanes de l'església també van ballar els Dansants,...
-
Fernando Nos Selma em conta que el seu avi Agustín Selma va fer de
Dansant en una festa que es va fer quan Cento Eixabigueta va regalar
a l'Església una imatge del Cor de Jesús (Agustín Selma va nàixer
l'any 1886, quant va ballar de Dansant era molt jovenet).
Trovalla
de cintes de Dansants
A
més de la transmissió oral de l'existència dels Dansants, comptem
amb la trobada i localització de nou cintes que formaven part de la
indumentària que lluïen els nostres Dansants, col·locades de forma
creuada pel cos replegades a un costat. Totes elles són de colors
diferents. Sis d'elles són molt antigues, de color granat, blau,
blanc trencat, rosa clar i dos de morades, cadascuna ornamentada de
diferent manera suposem que a gust del bordador o propietari,
brodades amb lluentors daurades i amb motius metàl·lics daurats i
platejats, de 5, 6 i 7 cm d'amplària i de 175 cm o 180 cm de
llargària, algunes d'elles envoltades amb una randa daurada i quatre
de les cintes tenen un motiu central que es repeteix en tota la
llargària. Totes elles estan rematades als extrems amb un frec d'uns
3 cm i mig d'amplària.
Una
d'estes sis cintes està ubicada al calvari dins d'una vitrina amb la
Mare de Déu de la Pietat, va ser donada per la Fundació Docent, a
petició dels seus propietaris els germans Folch i Traver.
Tres
de les cintes són d'èpoques més recents, són de seda i és el
mateix teixit el que fa la sanefa de la cinta, diferent en cadascuna
d'elles i de diferents colors.
La
trobada d'aquestes nou cintes, són testimoni material i reafirmen
l'existència dels Dansants a les Coves.
Per
a estes Jornades Culturals s'han confeccionat nou cintes per als
nostres Dansants, s'ha buscat la similitud amb les cintes antigues
que hem trobat de forma què cadascuna tinga uns motius ornamentals,
i que siguen de colors diferents. També els nostres Dansants han
lluït dos escararapel·les amb els nostres patrons, una amb la Mare
de Déu d'Agost i l'altra amb Sant Roc, de les quals penjaven cintes
de colors, tal com Fernando Nos Selma ens va dir que portaven.
LES
GITANETES
Tenim
constància que juntament amb els Dansants es ballava el Ball de les
Gitanetes, pel que toca a les cançonetes que ens han aplegat pensem
que eren ballades per xiquetes. És un ball que suposem que es va
deixar de ballar quant ho van fer els Dansants com a tals, i que per
a estes Jornades Culturals hem volgut recuperar i traure a la llum.
Rosa
Selma Nos (Rosa la Telà ) ens va contar que es ballaven a pas de
dansa, trenant i destrenant, unes cintes de colors, que estaven a un
pal ornamentat al capdamunt amb un cistell en flors. Tot açò li ho
contava la seua àvia Antonia Monferrer Girona, que com he dita abans
en 1876 havia ballat de gitaneta recitant esta cançoneta*:
"Gitaneta
m'han posat
jo
no volia ser
visc
al carrer de la Font
filla
de l'Escudeller"
També
Vicentica Traver Cucala (Vicentina la Casilda que ha estat al cap
d'avant del Grup de Danses molts anys) recordava, esta altra
cançoneta:
"Gitaneta
sóc xiqueta
i
visc al carrer les Parres
i
no puc eixir a ballar
perquè
no porto arracades"
I
Gloria Zaragoza Prats, em va dir esta altra cançoneta que sa mare
Josefa Prats Tena li recitava:
"Gitaneta
sóc xiqueta
i
m'han dit que no creixeré
i
ací porto una llisteta
si
l'estiro creixeré"
Sols
va acabar l'actuació que va tindre lloc com a cloenda de les
Jornades Culturals, em van dir un altra cançoneta:
Maria
Albert Valls la recitava (ella va naixer al 1910, la recordava
d'haver-la sentit ací al poble). Esta dona és germana de Francisca
Albert Valls (Paca mare de Paquita la de Valls)
"Gitaneta
sóc xiqueta
del
carrer de la Raval
i
no puc eixir a ballar
perquè
no tinc davantal"
Suposem
que les gitanetes es presentaven a l'hora de ballar, amb estes
cançonetes.
Des
d'ací voldría agrair als nou Dansants d'esta generació la bona
disponibilitat que han tingut, com que són uns grans balladors, han
fet un pam de goig.
I
que dir de les Gitanetes i del Portador, ho han fet de luxe, tots
junts hem recuperat un ball que ja estava oblidat.
Tant
els Dansant com les Gitanetes, com els músics, han estat espectaculars.
Agrair
també a Ana Lina Barberà, Ricardo Ciurana, a Fernando Nos Selma i
al seu germà Juan, tota la informació i facilitats que ens han
donat, i a tots els que d'una manera o d'un altre han ajudat a dur a
terme esta actuació.
